El passat dissabte el Banc d'Espanya va decidir intervenir la "Caja Castilla-La Mancha" i va convocar el seu president, el socialista José Pedro Hernández Moltó, a una reunió amb caràcter d'urgència a la seu central de Madrid el diumenge al matí per aclarir els suposats beneficis de l'exercici anterior, uns 90 milions d'euros. L'endemà, el diumenge, es convoca un Consell de Ministres extraordinari a les 6 de la tarda per estudiar el decret llei sobre la decisió d'intervenir l'entitat financera. I acabat l'estudi, el govern decideix aprovar un aval de 9.000 milions d'euros. Recordem que la CCM va estar estudiant la possibilitat de fusionar-se amb Unicaja, la caixa de Cadis, Antequera i Ronda, i que finalment no es va arribar a cap acord...
Durant els darrers mesos, hem vist com pràcticament tots els "socis" de l'Estat Espanyol, tant a la Unió Europea com als Estats Units i al Canadà, s'han vist obligats a intervenir o nacionalitzar diferents bancs degut a la greu crisi econòmica mundial, generada en gran mesura per les irresponsabilitats d'aquests en varis i diferents assumptes que tots coneixem. Cada setmana hi havia alguna notícia. Les més impactants dels USA i del Regne Unit. Però el missatge que es repetia una i altra vegada des de Madrid era el mateix: els nostres bancs i caixes són els més sans del món. La banca espanyola està sanejada. I així, setmana rera setmana, fins el passat diumenge, quan s'embolica la troca.
I com sempre, en aquesta merda d'estat en el que ens ha tocat viure, el dilluns comencen les acusacions. I aquestes sempre marcades pel bipartidisme espanyol, per les anomenades molt interessàdament des dels mitjans les "dues Espanyes". PSOE versus PP. "Rojos" contra "nacionales". L'etern problema de la política espanyola des de finals de segle XIX. Teories de la conspiració redactades des del carrer Ferraz, que si tot comença en un poblet de Castella, quan varis militants del PP, com no, comencen a enviar sms sobre la situació de la caixa a principis de gener, generant una fuga de capital de 2000 milions en dos mesos... O acusacions des de Génova, que si mala gestió per part dels consellers de la caixa (per cert, aquests són tant del partido obrero español com del partido popular!), que si s'havia d'haver actuat abans...i així un llarg etcètera, que a mi, personalment, em cansen, i a en Berlanga li podria donar un bon guió cinematogràfic.
Però per molts analisis que féssim, per moltes neurones que creméssim pensant el perquè d'aquesta intervenció, només el temps ens acabarà explicant la veritat. Recordem el cas Banesto, l'any 1993 i concretament el dia dels Sants Innocents, quan es va acusar a Mario Conde de robar diners del banc del qual era propietari, i que el temps ha demostrat que tant el PSOE com el PP, una altra vegada com no, es van voler carregar un empresari amb voluntat de poder polític i regalar el seu banc als seus amics del Santander (en Conde, un sant tampoc debia ser!). O la intervenció l'any 2003 del valencià Eurobank del Meditarraneo per part del govern del PP amb certa pudor zaplanista...
I el més significant de tot plegat és que, finalment, l'Unicaja, l'andalusa que pretenia la manxega, es farà per uns 3.000 milions d'euros amb el control d'una part de l'entitat financera. Per tant, res més a dir. Bé, potser si. Que tot queda a casa. A la casa socialista, és clar. I passaran encara uns quants anys per saber com estava tot pactat entre el gran baró anticatalanista i president de la Junta de Andalucía, el sr Chaves, i el president de l'Estat i un dels grans mentiders del segle XXI, en Zapaterocchio.
Acabo i em pregunto: podria provocar una anticrisi o una crisi pitjor repartir els 9.000 milions d'aquesta ajuda entre els quasi 50 milions d'habitants de l'estat? Seria una gravetat que toqués a 180 milions per cap? Seria terrible per l'estat tenir una cinquentena de milions de rics?
Quin regal que seria, si...i no com el regal d'en Zapatero un cop més a Andalusia...
En fi, mentre espero que els milions em caiguin a sobre, vaig a probar-me un nou model de preservatiu que ha sortit al mercat només per tocar els collons al Vaticà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario