Article extret de la Vanguardia.es. No he afegit ni una coma ni un punt...no feia falta. Aquets són els que ens han de pagar la jubilació???
"Voli [sic] en el culo del profesor", "liándola en clase después de unas cervezas", "pirómanas en clase", "gamberradas en clase" o "tirando la clase [literalmente] por la ventana"...
Estos son algunos de los vídeos que estudiantes de institutos españoles han grabado con sus teléfonos móviles y posteriormente subido a portales públicos como Youtube.
La popularización de los teléfonos móviles entre los adolescentes y el hecho que ahora prácticamente todos ellos incorporen cámaras que toman fotos y vídeos permite a los adolescentes más problemáticos inmortalizar sus supuestas gestas en el centro educativo y luego difundirlas por Internet.
Las secuencias que se pueden encontrar con una simple búsqueda en portales de intercambio de vídeos como Youtube van de gamberradas como bajarse los pantalones en clase al vandalismo de tirar las sillas de clase por la ventana. A veces los profesores son, sin saberlo, protagonistas de este tipo de vídeos.
Un profesor, denunciado por requisar un móvil en clase
La abogada especializada en educación y vinculada al sindicato CCOO Carmen Perona ha llevado en el último año dos casos relacionados con el uso del móvil en clase: en el primero, un profesor había encontrado en Internet un vídeo-montaje con su imagen en situaciones humillantes. En el segundo, unos padres denunciaban por la vía penal a un maestro, al director y al jefe de estudios de un centro por requisarle el teléfono móvil a una alumna.
Aunque el primer caso fue desestimado por el juez y en el segundo el portal retiró el vídeo y no hubo juicio porque no se identificó a los autores, estas dos situaciones son una buena muestra del doble problema al que se enfrentan estos profesores.
La solución: el reglamento interno
Muchos centros educativos han incorporado a sus regimenes internos la prohibición de utilizar el móvil en las aulas y pasillos, pero la norma no siempre se cumple y algunos alumnos incluso graban descaradamente al profesor mientras les reprocha su actitud.
Todas las partes del sistema educativo consultadas, sin embargo, coinciden en que este tipo de situaciones ya se están solucionando con la aplicación del reglamento interno y aplicando el mismo rasero que cualquier otro tipo de indisciplinas.
La abogada Carmen Perona explica que los centros pueden prohibir el uso del teléfono en el aula y requisar el teléfono hasta que los padres vengan a recogerlo, pero no quedárselo. Cuando el teléfono se ha usado para grabar al profesor, alguna pelea o acto de vandalismo, el centro puede coger el teléfono y llevarlo al ministerio fiscal para que investigue si puede haber delito.
El problema afecta sobretodo a los institutos
En los centros de primaria no hay "grandes conflictos" por este motivo, según la impresión de Josep Fernández, miembro de la asociación de maestros Rosa Sensat. En cambio, el problema parece afectar más a los institutos de secundaria. En centros como el IES Llagostera la batalla contra el uso de los móviles en las clases por parte de los alumnos llevó incluso a instalar inhibidores de frecuencia, pero el sistema no ha funcionado como se esperaba porque no afecta todos los operadores a la vez.
El actual director del centro, Josep Besart, asegura que el problema "ha bajado mucho" en los últimos tiempos y lo atribuye a que "se ha endurecido la normativa" para que no se pueda utilizar el móvil en el transcurso de ninguna actividad docente. Además, recomiendan a los padres que "el teléfono móvil no debería entrar en el instituto".
La Federación de Padres de Enseñanza de Alumnos de Enseñanza Secundaria de Catalunya (FAPAES) también coincide que los padres tienen un papel esencial en la concienciación de sus hijos sobre el uso que deben o pueden hacer de sus teléfonos móviles. "Cuando las familias compran o dan un móvil a sus hijos tiene que acompañarlo de unas normas de uso", asegura Pere Farriol, el presidente de la asociación.
Estas normas tienen que explicarse al adolescente "con pedagogía" para que las comprenda y asimile porque, tal y como agrega Farriol, al fin y al cabo se trata de "un problema de valores" idéntico al de cualquier otra gamberrada. En el Sindicato de Maestros de Secundaria ASPECP aseguran que este es sólo "uno más de los conflictos" presentes en los centros educativos.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Aquests actes em reafirmen, encara més, la meva postura sobre la insensatesa que és tenir fills avui en dia: quin futur els i espera???
ResponderEliminarQue no t’enganyin Coquito: La nostra generació no tindrem de cap de les maneres pensions per jubilació. El passat dia 17 de març en una entrevista a La Vanguardia, l’analfabet ministre de treball Celestino Corbacho, assegurava que les pensions estaven garantides fins al 2030. Tinc sort des ser immune a aquests atacs a la intel•ligència però, tot i així, declaracions com aquestes em treuen de polleguera. Espero que no hi ha persona al món tan estúpida per creure’s les seves paraules. El problema arribarà molt abans. M’agradaria saber en què s’ha basat per a poder afirmar tal insensatesa. Suposo que en “la calidad de la caña de lomo” o en “la cerveza del bar Manolo”. Com sempre, les paraules d’aquest ministre, manquen de tota credibilitat. Però somiar és gratis: i si fos cert que fins al 2030 estan garantides les pensions??? Em pot dir algú quina tranquil•litat significa això per a la nostra generació?? Si no ens morim o no ens maten, al 2030 estarem als 40. Encara ens quedaran mots anys per endavant els quals haurem d’afrontar sense cap mena d’esperança en que les coses puguin millorar. L’altre gran problema serà la seguretat social la qual, no en dubtem que petarà abans. Però d’això millor en parlem un altre dia. Som una generació que ja no lluita per millorar sinó per empitjorar el menys possible. Després de mil•lenis d’evolució, comença amb nosaltres, l’involució. Encara veurem amb els nostres ulls com tornem a caminar de quatre grapes i a pujar als arbres. temps al temps...
Pel que fa als vídeos i als comentaris, no es poden resumir millor que com ho has fet tu: lamentable. I, com sempre, els polítics, mirant cap a un altre lloc. No hi ha res que faci pensa que les coses poden anar millor; més aviat al contrari. Quina credibilitat tenen els polítics quan parlen de millorar l’educació quan tots ells porten els seus fills a l’escola privada? El cas del batxiller és el més lamentable: els porta al col•legi alemany, el més car.
Ja per acabar, fer un petit incís en la frase que diu Pere Farriol: - al fin y al cabo se trata de "un problema de valores" -. No senyor Farriol, no és un problema de valors. El problema dels joves és la MANCA TOTAL de valors.
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarComençaré al revés, pel teulat i estant completament d'acord amb aquest darrer comentari d'en Dorian, els joves d'avui en dia tenen una manca total de valors.
ResponderEliminarPerò que ha passat per arribar en aquesta situació? Hi hauria vàries respostes a dir, però crec que la que resumeix tot el problema és aquesta: els nens demanen, els pares treballen moltes hores i tenen vida social, els pares compren perquè es senten culpables per no passar més hores amb els fills, i els nens no valoren el que tenen; però a més a més, amb la manca de temps dels pares, i amb els canvis a l'educació escolar (alguns per millor, i molts d'altres, evidentment, per pitjor) els nens no tenen cap tipus de judici de valors des de petits...Abans els pares assumien el que s'explicava a l'escola, generalment caminant de la ma de la religió catòlica, encara que no si estigués d'acord. Però ara, que la religió ha quedat en un segon pla, els pares no inculquen els valors personals als fills, o els queda poc temps per explicacions...I aquest valor hauria de ser principalment imposar el sentit comú, entre d'altres...
I ara vull començar per la base, pels fonaments...El problema no és el mòbil, encara que sempre em pregunto perquè un gran nombre de nens tenen telèfon mòbil...perquè callin? Per què els pares descansin? Per no sentir un nen mil vegades demanant una cosa...El problema dels pares és la paciència, i per educar un fill aquesta és la base....molta paciència. Però aquest seria un altre tema.
El gran problema és la manca d'autoritat per part dels professors, que no poden exercir-la per llei. Entenc que abans es feien autèntiques animalades...I jo en tinc moltes per explicar, ja que sóc d'una generació molt diferent a la vostra, i he vist fer funcionar el "xarop de pal" o jarabe de palo com deien els germans de la Salle....i això ens tenia callats, que no concentrats, a l'aula. Però ara s'ha passat d'un temor que es tenia als professors (tampoc era bo) a un passotisme absolut envers ells, i aquest comença a preescolar. Perquè no se'ls anomena Sr o Sta com abans? Perquè molts pares comenten davant dels fills el que pensen, positivament o negativament, dels seus professors? I així un llarg etcètera... Quantes vegades he fet callar generalement una mare perquè em criticava negativament un professor davant dels nostres fills? Vàries, i passen dels dits d'una ma...Però això és només un exemple.
I ens podríem passar hores explicant exemples però tampoc servirien de res. Però potser un dels problemes bàsics serien fàcils d'erradicar, encara que cars en aquests moments... Perquè el PSOE, copiant la llei d'educació francesa als anys 90, va permetre que la ESO es fés als instituts? I perquè el PP, volent millorar-la, es va quedar a l'intent? No seria millors que nens de 12 anys seguissin a l'escola fent la ESO, i als 16 marxessin al institut? Doncs el fet a tot això és que s'han avançat les edats per sortir, beure, fumar porros, follar i sentir-se quasi adult, sense ser-ho. Comencem per aquí. Fins els 16 a l'escola, passant pels preescolars, la primària i la secundària obligatòria. Aquest seria un primer pas. I aquest pas hauria d'englobar al fet que els professors tornessin a tenir certa autoritat a les escoles...sense picar ni maltractar com abans, però si exercint una autoritat amb la complicitat dels pares.
Però està bastant clar que el segon i més important pas és a casa. I aquí és on els pares han d'assumir i transmetre els seus valors als fills. Encara que molts pares no en tenen i així anem veient com es va passant la cadena... Els pares han d'aprendre a dir NO, a posar límits, a tenir temps per compartir i explicar els valors de la vida, siguin filosòfics, morals, religiosos, ecològics...A no comprar per comprar, a fer que els fills es guanyin les coses, tal i com és la vida...si es treballa fort per això, es podrà aconseguir.
I sincerament, fent petits passos es podrien aconseguir grans canvis, però els que primer han de donar exemple són els polítics. Primer assumint que el sistema no funciona i canviant-ho. I segon, predicant amb l'exemple, tots els polítics haurien de portar els fills a l'escola pública.