El llibre que m’estic llegint comença amb uns fragments extrets de “l’Àlbum Foix, una successió d’instants”, a cura de Joan de Déu Domènech i Vinyet Panyella. N’hi ha un que m’ha cridat especialment l’atenció i he trobat molt interessant de compartir-lo amb vosaltres. M’agraderia dedicar aquest espai per a aquesta classe d’articles. Us invito a que feu el mateix i publiqueu aquests petits tresors perquè tots els puguem gaudir.
“Un punt de vista compartit per molts periodistes de mèrit és que el “diari” és una cosa que “es perd”. Tant li fa una errada (informativa, gràfica, tipogràfica, gramatical). Un altre número substitueix l’endemà a l’anterior. Dimecres ningú recorda ja el diari de dimarts. Error. Error funestíssim. És tota la desfeta del periodisme actual. Puix que al nostre entendre un diari, com un poema, s’ha de redactar, compaginar, imprimir pensant amb els nostres successor d’ací a dos segles. ( No discutirem ara la mala qualitat del paper i tinta que impossibiliten etc.) d’ací a cent anys, d’ací a dos-cents, serem judiciats pels nostres diaris! Cada número nou del diari hauria d’ésser considerat com un llegat que fem a l’eternitat.”
(J.V. Foix a La Publicitat, 31-III-1932).
“Un punt de vista compartit per molts periodistes de mèrit és que el “diari” és una cosa que “es perd”. Tant li fa una errada (informativa, gràfica, tipogràfica, gramatical). Un altre número substitueix l’endemà a l’anterior. Dimecres ningú recorda ja el diari de dimarts. Error. Error funestíssim. És tota la desfeta del periodisme actual. Puix que al nostre entendre un diari, com un poema, s’ha de redactar, compaginar, imprimir pensant amb els nostres successor d’ací a dos segles. ( No discutirem ara la mala qualitat del paper i tinta que impossibiliten etc.) d’ací a cent anys, d’ací a dos-cents, serem judiciats pels nostres diaris! Cada número nou del diari hauria d’ésser considerat com un llegat que fem a l’eternitat.”
(J.V. Foix a La Publicitat, 31-III-1932).
Molt gran la reflexió el cert és que tots els diaris haurien de fer com la vanguardia, digitalitzar les edicions i deixar articles, noticies i editorials per a la posteritat.
ResponderEliminarTot i això el diari en paper sembla ke està en crisi. Imprimir és car, hi ha poca publicitat...i la gent cada cop llegeix menys. El futur sembla la prensa digital. Una llàstima.