VÈNCRE O MORIR AL CENTRE.

Després de quatre anys amb una política d’oposició basada en l’atac constant contra Catalunya, Mariano Rajoy, va veure el març del 2008 que amb aquesta estratègia la seva base de votants havia tocat sostre. Amb quatre anys a l’oposició va poder pujar de votants i recuperar terreny perdut però també va veure que la seva victòria a Madrid passa primer per Catalunya.

De seguida es va posar en marxa i va començar a fer un viratge cap al centre i a vendre una imatge de partit moderat. Va començar fent una neteja de cara al partit traient pesos pesats que encara recordaven al senyor Aznar i posant cares joves, noves i femenines al capdavant. Com era d’esperar el seu viratge – o deriva segons qui ho expliqui – va despertar malestar en els sectors més radicals del Partit Popular però després de la seva victòria en el congrés de Valencia, quedava legitimat per seguir al cap davant del partit.

Mariano Rajoy, que en la intimitat parla gallec, mai de la vida havia pronunciat públicament una paraula amb aquesta llengua quan estava a la dreta del senyor Fraga. No cal dir que no és que mostrés masses simpaties – més aviat eren empaties - per a les altres llengües d’Espanya durant els anys en que va ocupar diferents càrrecs sota les ordres del senyor Aznar.

Ja fa cosa d’un mes en el programa de televisió espanyola “ Tengo una pregunta para usted” Don Mariano, es va acomiadar d’una catalana davant de tota Espanya amb un “bona nit”. Aquestes dues paraules tan simples marcaven un punt d’inflexió en la nova estratègia del líder popular: començava a ginyar l’ullet als catalans. Pocs podrien imaginar que un simple “bona nit”, un mes més tard, esdevindria en la seva assistència a la diada de Sant Jordi.

Sens cap mena de dubte: el Rajoy esta capficat a portar fins al límit el seu gir cap al centre. No semblen importar-li les crítiques dels barons més radicals el seu partit. Que lluny està d’aquella imatge de l’11 d’octubre de 2007 al costat de la bandera espanyola en la qual, Don Mariano, pretenia exercir les funcions de cap d’estat encoratjant als espanyols a celebrar amb orgull el dia de la Hispanitat. Una cosa està clara: o venç o mort. És molt aviat per a fer especulacions sobre el que pot passar en un futur però és inevitable que dins del meu cap ressonin les paraules que fa més d’un any ja sortien de la boca del cèlebre Losantos: Mariano!!! Al centro no se ganan las elecciones!!!! El temps li donarà la raó???