78 anys sense República

Avui es commemoren els 78 anys de la proclamació de la Segona República espanyola. Una arribada ja per començar discutida i polèmica ja que les votacions municipals es varen pendre com un plebiscit al rei Alfons XIII i només a les grans ciutats el vot va ser negatiu a l'ordre monàrquic. I diuen que el que comença malament acaba malament. Així que ajudada per una crisi econòmica mundial deguda a la ona expansiva del crack del 29 i a un moviment pendular entre les dues espanyes que feia que trontollar les bases del sistema, la esperada República va durar menys del que es preveia. Al final un "Alzamiento militar" va acabar amb les aspiracions d’un estat que era dels més moderns del món.

Més enllà del que es pugui pensar i sobretot dir en alguns mitjans, l’alzamiento no va ser obra de Francisco Franco, sinó que aquest si va afegir després, quan les coses ja pintaven millor per els insurgents; el gallec, molt llest, es quedaria 40 anys manant i assegut a la poltrona. Amb tot lligat i molt ben lligat. I és que el Caudillo va saber crear una Espanya al seu voltant que encara l’enyora, una Espanya sense comunistes, sense catalans ni judeo-masonicos. Una Espanya sense debats per el finançament, sense debats per l’educació, sense debats lingüístics. En definitiva, una Espanya sense debats.

La República va marxar el mes d’Abril del 1939 i amb ella milers d’espanyols tant dignes com els de l’altre bàndol. D’aquests nombrosos artistes, intel•lectuals, filòsofs i pensadors que al cap i a la fi eren els articuladors, juntament amb la classe obrera, d'una Espanya que caminava cap a la modernitat a marxes forçades. A hores d’ara, Abril del 2009, d’aquella república no en queda res. Només llibres, banderes i records de lagent, cada vegada menys records. Ens hem quedat amb una monarquia que ni molts se la creuen però millor mirar cap a una altra banda i callar.

Avui pocs celebraran el que gran part dels espanyols van celebrar fa 78 anys. Avui tothom farà la seva, tothom està atabalat. Ningú vol pensar en política, per què? És avorrida. I és que el Caudillo ho va deixar tot “atado y bién atado”.

P.D: No vull sentir que era una República sense republicans. O és que es mantenen sistemes polítics sense que hi hagi gent que els recolzi?