DIADA DE SANT JORDI

Aquest proper dijous és Sant Jordi. Els carrers dels nostres pobles i ciutats tornaran a estar plé de parades de llibres i roses; parades d'estudiants intentant fer l'agost per poder marxar de viatge de fi de curs o carrera, parades de gitanos venent roses, parades de llibreters amb les darreres novetats editorials, parades de llibreters amb antigues però valuoses peces literàries, parades amb escriptors signant i dedicant exemplars de la seva última novel.la. Lectures corals i concursos literaris a les escoles, instituts, facultats...

Carrers tallats, sobretot a Barcelona, on una gran multitud passejarà amb un llibre sota el braç, i, en els alguns casos, algunes portaran una o vàries roses a les mans. Roses per les esposes, per les xicotes, per les mares, per les àvies, per les germanes, per les amigues... Regal de roses a les companyes de feina que sempre responen amb un "Moltes gràcies, quin detall..." però que mai s'escuren les butxaques per regalar-te un llibre. Roses fresques, roses, vermelles, blaves, blanques, grogues, negres i pancides. Poques roses barates i moltes de cares.

Senyeres a quasi tot arreu: a les roses, a les parades de venda, a les parades polítiques, a les escoles, a certes institucions, als grans centres comercials, a les llibreries. Senyeres als pins de les americanes dels polítics que esmorzaran tots plegats canapés, convidats pel President, pagats per tots nosaltres. Senyeres als busos, a les bosses i qui sap on, i a pocs balcons... Cada vegada menys balcons. I alguna estelada.

Escriptors, o autors de llibres, que corren d'una banda a l'altra de la ciutat per poder signar, per poder xerrar o per anar als coctels que les editorials ofereixen aquest dia; tornant a còrrer per ser entrevistats a les unitats mòbils de radios, de teles... Autors que es multipliquen com gremlins amb un objetiu: vendre, vendre i guanyar. I guanyar diners, no lectors, és clar.

Serà Sant Jordi. La data en què es venen la majoria de llibres que es vendran durant tot un any. Serà la Diada de Sant Jordi, per alguns el dia dels enamorats a Catalunya, per d'altres un negoci, i per uns quants un dia qualsevol de primavera per passejar. Però quan acabi el dia, pocs llegiran, i la gran majoria, aquesta multitud de gent que portarà el llibre sota el braç, el deixaran al prestatge, a la tauleta o on sigui i esperaran la diada de l'any vinent. I mentrestant, molts llibres dormiran, si no moren, emplenant-se de pols...i les paraules reposaran, perdent-se en la memòria d'aquells que una vegada les van utilitzar, les van escriure...per a ser llegides.