Quan arriben èpoques d'eleccions, els partits comencen a engrassar la maquinària política, mediàtica i judicial. Tot s'hi val per esgarrapar un grapat de vots. Tot s'hi val per mantenir o aconseguir el poder. Tot s'hi val per enganyar els votants.
Aquestes darreres setmanes hem sigut testimonis de com els mitjans s'han omplert d'especulacions i manipulacions...com quasi sempre. Algú ha recordat la crisi? Vagament. No tocava. No tocava parlar de la crisi. Només unes quantes xifres per tenir atemorit el poble. La casposa i sòlida cortina de fum s'ha dirigit contra l'adversari. Euskadi i Galícia han copat les portades, però amb joc brut.
En el cas d'Euskadi, el PNV ha sigut la diana del poder i de l'oposició central. Des de fa temps els emparenten amb els terroristes. Hi hagut, aquests darrers anys, un desgast contra el nacionalisme basc. De fet va començar amb l'Aznar. I en Zapatero, amb aquesta cara de sortir d'un fumador d'opi, l'ha continuat. Fins i tot els han fet seure davant dels jutges per voler parlar. Per voler dialogar. Quina falsedat! Quina comèdia italiana! El diàleg! Allò que ens diferencia dels animals. Això que ens ensenyen des de petits, que amb el diàleg arribem més lluny que amb els punys...Falsos!!! Han fet seure el més alt representant del poble basc al banc dels acusats. I ara l'estigmatitzen diguent-li que ha perdut les eleccions. Ni el propi Shakespeare ho hauria ideat millor. I no cal comentar que una part de la població no ha pogut votar. És injust. Però també hi han moltes injustícies en les que ara no penso entrar. Hi han milers d'exemples.
I en el cas de Galícia, fotografies compromeses contra els nacionalistes, els audis blindats d'aquest apagat i descafeïnat Touriño i lamentablement, tants anys després, l'olor a petroli escampat pel mar. Galícia, la terra dels narcotraficants. La terra de les "meigues". La terra del cas Naseiro. Algú se'n recorda? (...) Tot i haver-hi un clar guanyador, el PP, crec sincerament que tots els gallecs han perdut. Ni les escoltes de la Divina Aguirre, ni els "finançaments irregulars" han pogut amb aquesta frescor pepera que ha esborrat de la memòria l'etapa caciquil de l'antic ministre franquista Fraga. Veurem què passa.
Tot fa pudor a podrit. De fet, fa massa temps que estem contaminats, i pocs els que ho perceben. Els mitjans ja no estan al servei del poble. Els mitjans són el poder. Donen i reben. És lamentable la intoxicació mediàtica. Però també és lamentable el criteri personal de l'ésser humà, que ha anat desapareixent fins a convertir-se en un criteri grupal. Els ramats de xais seguint el pastor...els ramats de xais fugint del llop.
I dintre d'unes setmanes Europa.
Amen.
file:///Users/isidor/Desktop/el-roto.jpg
Grande DD!!! Com m’agrada veure que comença a haver-hi activitat al blog!!! Això és del que es tracta: publicar articles que en altres mitjans serien retallats o, directament, no publicats.
ResponderEliminarÉs molt trist veure que en la política han deixat de tenir importància les idees i els projectes per donar pas a una única manera d’actuar: la destrucció de l’adversari. Ja no hi ha programes constructius, només es tracta de destruir el contrari.
Com sempre, el cas basc, és el mes complex. El cas gallec és més simple: la Xunta ha caigut per si sola. Després de més de 20 anys de govern Fraguista, el bipartit gallec no ha sabut transmetre aires de canvi als ciutadans i ho ha pagat perdent les eleccions. El PP ho ha tingut molt fàcil per recuperar el poder: cara nova i limitar-se a esperar els errors i els escàndols de l’adversari. Un dels casos més singulars és el fet que el cotxe d’en Touriño sigui més car que el de l’Obama. Tot i els vents socialistes i el recent escàndol de corrupció del PP, aquests fets, no han estat suficients per mantenir els populars a l’oposició gallega.
Anem al País basc: és molt fort que en Patxi lópez digui que se sent legitimat per a ser lehendakari. Legitimat de què!? En tot cas està legitimat per estar a l’oposició després de perdre les eleccions a sobre essent el màxim beneficiat per la il•legal ilegalització de D3M. Però el més fort de tot no és que ho digui; sinó que s’ho cregui.
Suposo i desitjo que el cas Basc hagi fet caure definitivament la vena que encara tenia molta gent als ulls i tothom pugui veure clarament el verdader programa socialista: vendre la mentida de l’Espanya plural per portar a terme l’opressió antinacionalista més forta des del començament de la democràtica. En Zapatero ha aconseguit una gran proesa: que a Espanya no i governi cap govern nacionalista (no espanyolista, s’entén). Està clar que el PSOE pactarà amb qui sigui a la fi de que cap govern nacionalista governi una comunitat. Els darrers exemples són els més clars: Navarra i el País Basc. Una de les incongruències més grans que ha pogut contemplar mai la humanitat.
En fi, no m’enrollo més que això més que un comentari sembla un escrit!!! És que hi ha tant a comentar!!! Per exemple, el canvi sobtat de postura d’en Candidnski en l'acusació al PP de corruptes desprès de les eleccions a Galícia i a Euskadi. Quina casualitat ara que el PSOE necessita, més que mai, els vots del PP. no creieu? Em venen al cap les paraules d’en Losantos: Cándido Cándido amigo mio!!! Que malo eres!! Però això ja o comentarem en un altre article. Ara sí que m’acomiado perquè em passa el mateix amb la política que a nen Subi li passa amb les escurabutxaques: un com comences no pots parar.