Pell de gallina i llàgrimes d’impotència

Després de la jornada de treball i les classes de francès, la meva intenció en arribar a casa era tombar-me al llit i relaxar-me xerrant pel xat amb els meus amics. Abans però, com cada dia, he fet un repàs a la premsa catalana per mantenir-me informat, tot i la distància, dels esdeveniments que passen al meu estimat país. Me quedat perplex en veure les diferent imatges i vídeos de les carreges portades a terme per els Mossos d’Esquadra durant la manifestació d’ahir. Sincerament, aquestes imatges em remouen l’estómac. Ni la Stasi actuava amb tanta contundència. És per aquest motiu que he decidit escriure aquest article per mostrar públicament el meu rebuig a aquestes actuacions i aportar el meu granet de sorra a aquesta denuncia col·lectiva contra el sistema i contra la brutalitat policial.

Els que em coneixeu bé, sabeu que no és que tingui masses simpaties per aquests “progres” estudiants anti-Bolonya que es tanquen a les universitats exigint una alternativa i diàleg. No, no m’hi sento gens identificats però, des del meu punt de vista, es mereixen tot el meu respecte com a persones que defensen cívicament uns ideals . El que sí que trobo inacceptable són els insults que van portar a terme contra els professors i els alumnes que van decidir assistir a les classes. Aquests atacs contra la llibertat individual són condemnables i fora de lloc. Com ja he dit, mereixen el tot el meu respecte però exigeixo que ells també em respectin. És la única manera que funcionin les coses i evolucionar pel camí correcte.

Ara bé, després de veure les brutals i desproporcionades actuacions portades a terme per els cossos de seguretat de l’estat, jo també em sento atacat i m’identifico en la seva causa d’exigir llibertat d’expressió. Tots els ciutadans ens hauríem de sentir-nos atacats. Les imatges de la jornada són esfereïdores. Em repugna que persones com aquestes portin al pit l’escut del meu país, exerceixin com a autoritat i estiguin per sobre meu davant la llei: recordem que en un judici la paraula d’un agent està per sobre la meva. Persones d’aquesta classe haurien d’estar tancades amb els goril·les en un zoològic. De ben segur que allà es trobarien més còmodes pel fet d’estar en el seu medi. Persones com aquestes desacrediten la teoria de l’evolució de Darwin.

Suposo que en un país on no dimiteix ni en Montilla és difícil exigir responsabilitats a algú però, els actes d’ahir passen molt -massa- de la ratlla. La policia justifica els actes dient que van ser en defensa pròpia. En defensa de qui??? Tots hem vist les imatges i eren un grup de progres pacifistes que estaven assentats davant de la universitat. Tots hem pogut contemplar com els anti-avalots baixaven de les furgones i apallissaven indiscriminadament a tothom qui trobaven. Fins aquí podríem arribar senyors.

Per posar més llenya al foc i així tapar la seva incompetència, el conseller Saura, ha tornat desprestigiar públicament – per enèsima vegada - als Mossos d’Esquadra. És deplorable veure com es pot arribar a rebaixar una persona per així poder salvar el seu càrrec i mantenir contents als seus votants. Diu que hi va haver-hi errors i que prendrà mesures. El principal error senyor Saura és que vostè encara no hagi dimitit. Fa poc més de un mes va haver-hi una altre manifestació per part dels mossos exigint la dimissió del conseller d’interior. És impossible que una persona així sigui capaç de posar ordre i resoldre els problemes. Pixant fora de tests intentant desviar l’atenció sobre els fets ocorreguts el dia anterior, ha tornat a posar la pota adelantant-se al conseller Castells i dient la xifra que Zapatero proposa per al finançament. Que més ha de passa perquè dimiteix-hi???

Després de les darrers atacats de la premsa contra la policia, els Mosso, es van agafar la justícia per la seva banda i van dur a terme la seva venjança personal. No m’inventa-ho ni manipulo res, els números parlen per si sols: 27 reportes ferits. I de ben segur que n’hi ha més però per estalviar-se els mals de caps i la pèrdua de temps que significa anar a l’hospital i fer la denuncia han decidit no actuar. Ja fa temps que els mitjans critiquen durament els errors de la policia autonómica: Tortures, “cugotan”, inhabilitacions a agents, negligències... i ahir els hi van donar un munt de raons més per seguir-ho fent. No sembla que aquest tipus d’actuacions ajudin a millorar les relacions entre periodistes i agents.

Els que està clar i crec que cap persona amb un mínim de coeficient intel·lectual pot estar-hi en contra, és que s’han de prendre mesures immediates. Aquests fets no poden quedar impunes i individus així no poden seguir vetllant per la nostra “seguretat”. Si més no, espero que aquests lamentables incidents serveixin de reflexió i que conscienciïn a la gent que s’ha d’actuar. No es pot acceptar de cap de les maneres que en un estat democràtic tinguin lloc incidents com els d’ahir.

Anant més endarrere i buscant les causes més profundes del que ha passat, una d’elles, la trobem en la mateixa creació del cos autonòmic policial català. Com, malauradament, és massa habitual en aquest país, es mira més en les formes que no pas amb l’eficàcia. Aquest catalanisme de postal és contraproduent pel futur del nostre país; un dels exemples més clars està en els Mossos. Les formes i la popularitat en les decisions sempre prioritzen sobre la seva eficàcia. En els seus inicis, el cos dels Mossos, havia de ser un cos d’elit. Per part dels polítics es va pressionar perquè s’accelerés el desplegament policial sabent els vots que això comportava. Per tant, no va haver-hi més opció que rebaixar els criteris de selecció. Es van acabar rebaixant tant que qualsevol analfabet ha acabat essent Mosso d’Esquadra. Si fem memòria, de ben segur que els que llegeixin aquest article en coneixeran a més d’un. No vull que se’m mal interpreti: dintre del cos policial hi ha bons i competents agents que porten a terme una tasca exemplar i n’estic segur que són els primers de condemnar actes com els d’ahir. Quan una casa ja es comença a construir malament des dels fonaments, és impossible que s’aguanti. Importava més la rapidesa en el desplegament que l’eficàcia? Tot plegat per poder dir que la policia catalana estava al carrer. Un gran error el qual, com sempre, els que en tenim menys culpa de tota aquesta disbauxa som els que en paguem les conseqüències.

Amen