El Papa, l'Esglèsia i la goma...Atenció! La sida no és broma.

Durant aquesta setmana passada molts s'han sorprès amb les paraules del Pontífex només trepitjar el continent africà. D'altres, com jo, fa temps que les paraules que arriben de l'Esglèsia o del Vaticà ens sonen casposes, passades de moda, d'un altre segle. Directes d'una dimensió desconeguda...

Quan no censuren un llibre, ho fan amb una cançó o una pel.lícula. Quan un estat decideix legalitzar certes llibertats fonamentals de l'ésser humà (diguem-ne per citar unes d'actuals l'eutanàsia, l'abort, l'homosexualitat, etc...), allà hi són ells preparats amb tota l'artilleria per atacar-lo. Quan violen una nena, i els pares d'aquesta, amb tot el seu dret, decideixen que aborti, són capaços d'excomulgar els pares, la nena i fins i tot els metges, els jutges i qualsevol que els porti la contrària. Per citar alguns fets. Però aquesta setmana el tema ha tornat a ser la goma. Potser perquè rima amb Sodoma. Potser perquè es prenen la sida com una broma.

Àfrica, el continent més afectat per l'anomenada epidèmia del segle XX (i va camí de ser-ho del XXI) ha estat el protagonista de tan lamentables declaracions del guia espiritual de l'Esglèsia Catòlica. Recordem que l'Àfrica en general, i en particular la sub-sahariana, compta amb milions d'infectats i una taxa de mortalitat de quasi bé el 80% per la malaltia. Prop de vuitanta persones de cada cent que moren en aquell racó del món ho fan per la sida. Molt fort! Això si que és arribar i moldre, Ratzinger. O com es diu en castellà, "llegar y besar el santo", mai millor dit. 

Dir que "els preservatius, lluny de ser la principal arma contra la sida, contribueixen a expandir la malaltia" és negar la realitat. Perquè fins ara, l´'unic mètode que funciona per aturar-la és la goma. L'únic, recordem, reconegut per l'OMS, governs, ong's i per milers de científics i metges que diàriament treballen per erradicar aquest virus mortal. 

I amb les paraules ha arribat el terratrèmol. Organitzacions de tot el món han condemnat les paraules del Pontífex. Des de pràcticament totes les editorials dels diaris més influents europeus, i aquí s'han agafat de la mà, per fi, capçaleres de diferents ideologies (El País, La Vanguardia, El Mundo, Le Monde, Le Figaro, The Independent, The Guardian, The Times...) han demanat sentit comú al Vaticà. Cal dir que pràcticament totes les ràdios i televisions estatals i europees han rebutjat i criticat les esmentades declaracions. Fins i tot algunes organitzacions catòliques han girat l'esquena a l'etern missatge de no utilitzar preservatius. I, potser el més sorprenent fins ara, el canal televisiu France 2 ha decidit durant aquest cap de setmana incloure el logo del llacet vermell durant les missa televisada que cada cap de setmana ofereix als seus espectadors. 

L'Esglèsia Catòlica s'ha caracteritzat al llarg de la seva història per no voler mirar la realitat que ens envolta. No m'invento res. És història. Ha utilitzat, com pràcticament totes les religions menys la Budista, les armes per portar el seu missatge i evangelitzar al poble. La ráo per la força. Quina contradicció, si llegim les paraules de Jesucrist...o les paraules que ens van transmetre en els evangelis. Entenc i respecto profundament els que creuen i segueixen les doctrines de Roma. És la seva elecció. És la llibertat individual de cadascú. Però fora hora que es dediquessin als seus fidels i deixessin d'immiscir-se en temes que només pertanyen al ésser humà, i en certa manera, al poble, a través dels seus representants. Però aquest és potser el temor de l'Esglèsia, la pèrdua de poder. I crec que el poder és l'únic que interessa al Vaticà. El poder de la veritat absolut.

I vull acabar primer de tot donant les gràcies a qui, des dels baixos estaments o l'anomenada base de l'Esglèsia, ajuden dia a dia a milions de pobres i malalts, amb la seva feina constant i impagable. No voldria oblidar-los. Però també crec que és moment de dir prou, fins aquí podíem arribar. Deixi'ns viure com volem, sr Ratzinger. Deixi'ns ser lliures i equivocar-nos, si cal, amb les nostres decissions. I no utilitzin uns pobres africans majoritàriament analfabets per a demanar-los que no usin el preservatiu ja que els hi va la vida. I la vida no és cap broma.

I el paradís, de moment i que jo sàpiga, es la vida que vivim aquí.