A la vida s’han de pendre decisions. I en una vida tant llarga com la de La Vanguardia se n’han près moltes. Moltes. La última decisió però ha sigut clau per portar al famós diari del conde de Godó cap al camí de la vulgaritat.
El canvi estètic près ultimament s’intueix com el motiu de la marxa del gran Carlos Pérez de Rozas, profesor de qui escriu aquestes línies, director artístic de La Vanguardia durant anys, fill de fotograf del diari del grup Godó i gran defensor del diari com a diari de tipus informatiu-interpretatiu, o el que és el mateix. Un diari de primer nivell.
Tot i això les característiques estètiques que fan d’un diari un rotatiu de primer nivell s’estan abandonant a La Vanguardia. La utilització del color és cada cop més gran fet que no es dona als diaris de qualitat, molt austers en aquest aspecte. Com també en l’ús de la tipografia, normalment s’utilitza una sola tipografia, i romana, i es fuig dels panflets que utilitzen vint-i-cinc tipografíes i de pal sec. La Vanguardia mai ha estat i mai hauria de ser això.
Més coses. La intenció de trencar la lectura amb gràfics, destacats de colors o un ús desmesurat de les fotografíes fan que la lectura de La Vanguardia sigui quelcom semblant a un insult. O és que m’estan tractant igual que un lector del Periódico? O és que creuen que no puc llegir més de 20 línies seguides? Que potser creuen que el lector de La Vanguardia necessita un gràfic per entendre la informació?
Com pot ser que La Vanguardia faci una portada com la del passat divendres? Ho trobo un insult a 150 anys d’història. No vull un gràfic a la portada del diari més antic d’Espanya! Senyor Antich això no és El Público o El Periódico. Abans que els diners hi ha el prestigi. Poden haver sobreviscut a diferents canvis de règim, poden haver sobreviscut a diferents crisis...però si prevalen els interessos econòmics per sobre dels lectors, té els dies comptats, vostè i el diari. Llarga vida a Pérez de Rozas!
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Estic d’acord amb tu però crec que aquesta deriva cap al vulgarisme de La Vanguardia està plena de sentit: ser uns subordinats de qui té el poder. I qui governa ara? I què volen els socialistes??? Dons esta clar: que la gent sigui inculta i estúpida així, ens poden manipular més fàcilment i seguir governant tranquil•lament.
ResponderEliminarFem memòria: històricament, La Vanguardia, ha estat sempre subordinada a qui té el poder. Com sinó hauria aguantat els règims d’Alfons XII, d’Alfons XIII, la dictadura de Primo de Rivera, la del General Berenguer, la República (bienni progressista i bienni negre), la guerra civil espanyola, la dictadura de Franco, la transició, els governs del PP, del PSOE, de Ciu...?
N’estic convençut de que si algun dia el seny i l’ordre recuperen el poder, a La Vanguardia, hi hauran menys gràfiques, colors i fotos i tornarà a haver-hi més qualitat.
és tristíssim que un diari de la categoria de la vanguardia sigui incapaç de romandre per sobre les tendéncies... i més tinguen en compte la quantitat de fidels lectors que atessora. Senyors, ha arribat l'era del tríptic informatiu!
ResponderEliminarMolt bona, coquito!!!
ResponderEliminarTeniu raó, però no cal oblidar que Público, La Razón y El Periódico caminen de la mà cap a notícies sensacionalistes amb portadas impactants, deixant de banda les ideologies. És un tema de vendes...jo em vaig quedar perplex en veure-ho, i el primer que vaig pensar va ser: això no és seriós.
Llegeixo El Periódico perquè és l'únic que porta notícies de Barcelona, on visc. Però quan vull saber el què, com i qui, El País i La Vanguardia són els diaris que m'acompanyen.
Veurem què prima al Grupo Godó, si la serietat o les vendes, que últimament han baixat molt.