La gran mentida de la immigració (1).

Vull dedicar aquest espai a denunciar les mentides que ens han venut - sobretot polítics i periodistes - de lo bona que és la immigració. Se que n’hi han tantes que podríem escriure una enciclopèdia. En aquesta seria d’articles, els quals es titularan La gran mentida de la immigració () ,es denunciaran un per un els diferents enganys que ens han venut. Espero que tots els blogaires us sumeu en aquesta iniciativa i aporteu el vostre gra de sorra a aquesta denuncia col·lectiva contra els que ens han enganyat. Podeu escriure nous articles amb el mateix títol i el número corresponent. Sé que correm el risc de que ens tanquin el blog però, tal i com estan les coses, crec que és un risc que hem de corre. si ens el tanquéssin on estaria la llibertat d’expressió?

Dit això, començo el meu primer article parlant sobre la mentida que ens han venut els polítics referent a la manca de mà d’obra que hi havia i la necessitat de fer venir gent de fora per suplir-la. Dons bé, per si algú encara hi té algun dubte, em veig amb la capacitat d’afirmar que tot això és una gran mentida.

Fa uns dies rebíem una noticia des dels Estats Units: l’atur en el País més poderós del món és del 9%. Ningú pot negar que els EUA passa per la crisis més important dels darrers 80 anys. Estan en una de les pitjors crisis de la seva història. Les coses en el País més poderós del planeta no van massa bé. Crec que fins a aquest punt tothom hi estarà d’acord. Dons bé, en un dels pitjors moments econòmics de la seva història , els EEUU, tenen un atur del 9%. Vull fer memòria i recordar que a Espanya l’economia, en els darrers anys, ha anat molt bé. Es creaven llocs de treball, els salaris pujaven, creixia l’estat del benestar... dons bé, els índex d’atur més baixos d’Espanya no van baixar mai del 8%. Quina necessitat hi havia de fer venir gent de fora quan encara hi havia almenys un 8% dels espanyols sense feina??? Desgraciadament, la resposta a aquesta qüestió és vil i mesquina.

El PP va ser el primer de dir que es necessitava immigració pels llocs de treball però el que de veritat volia era utilitzar-la com a mà d’obra barata per a fer feliços els seus amics empresaris que els hi havien finançat les campanyes. El PSOE, en comptes de solucionar el problema i repatriar a tots els indocumentats, va veure el gran nombre de persones que aquest col·lectiu representava i va optar per a legalitzar-los, de la nit al dia, i així s'assegurarà un munt de vots del dia de demà a l’hora que posarà en mans de la immigració el futur del país.

Dons bé, ens agradi o no, aquesta és la veritat sobre la immigració; així de trista però així de real. Ho hem de dir clar i català, sense embuts i sense complexes. Ja és l’hora de dir les coses pel seu nom. Acabo l’article citant a Theilhard de Chardin: “tots els que volen fer triomfar la veritat abans d’hora, corren el risc d’acabar essent considerats uns heretges.”