Durant aquesta setmana han aparegut diverses informacions sobre el nostre Estatut, a la UCI en parada cardiorespiratòria des de que el PP el va portar al Tribunal Constitucional perquè, segons aquesta formació política, era inconstitucional. Tot i que, recordem, va ser votat per una àmplia majoria al Congrés dels Lleons, allà a la Carrera de San Jerónimo, i després d'haver passat un referèndum amb un si suficient a Catalunya.
Aquestes informacions venien a dir que el Tribunal Constitucional tenia quasi enllestit un veridicte sobre aquest. Un nou text que faria feliç als barons més durs del PSOE, i evidentment a tot el PP. Unes noves paraules que, tot i enunciar el mateix, canviarien la realitat d'allò que es va votar amb una explicació ben diferent dels articles més controvertits. D'aquesta manera, l'Estatut del 2006 canvia de planta al hospital, passant a la UVI, després de dos anys on els màxims experts (?) han estat buscant una vacuna idònia... i després que molts dels metges que el tenien en vigilància constantment hagin estat rellevats o traslladats a d'altres departaments. Bàsicament a geriatria.
Ara ens diuen que es troba estabilitzat, que ja no es tem per la seva vida. És més, sembla que sortirà del coma profund ben aviat. Però molts especialistes, sobretot d'aquí, creuen que no tornarà a ser el mateix, que la columna vertebral ha sofert danys irreversibles i que deixaran seqüeles de per vida... encara que no saben si afectarà a la mobilitat, al gust, al tacte o a la parla. O tots inclosos...
Ens informaran durants les properes setmanes com evoluciona i quins progressos fa el pacient, encara que tots pensem que hi hauran, quasi amb tota seguretat, retrocessos. I quan sigui l'hora de l'alta mèdica, veurem si els metges del nostre país seran capaços de reaccionar, ajudant-lo a caminar, amb crosses o amb cadira de rodes, o, en càs de que saltin punts (i fins i tot comes), li practicaran l'eutanàsia.
Jo em decanto per l'eutanàsia: és l’única medicina possible per al “nou” Estatut. Però, desgraciadament, auguro que ens tornaran un Estatut tetraplègic i que el poble català no dirà res; ja estem contents amb les finals del Barça i la salvació de l'Espanyol. Ja ho deia Marx: el futbol és l'opi del poble.
ResponderEliminarno va dir la religió i no el poble???
ResponderEliminarBrutal l'article! Comparar l'Estatut amb un pacient malalt ha estat un gran encert i gran metàfora. Hi ha nivell!
Jo també em decanto per practicar-li l'eutanàsia, després d'haver-hi votat a favor en el seu moment...Quin engany! Quina estafa! No es pot creure res que vingui dels polítics de Madrid...Però ja vagi pecar una vegada...
ResponderEliminarD'altra banda, Marx va dir que la religió era l'opi del poble, tot i que que aquesta frase ha estat utilitzada durant el segle XX-XXI per diferents pensadors i filòsofs, canviant el mot religió pel de futbol. I amb tota la raó, penso.
Marx va dir: "La misèria religiosa és una manifestació de la misèria real i, a la vegada, la protesta contra ella. La religió és el suspir de la criatura afligida, el sentiment d'un món insensible, així com la gràcia en allò insípid. És l'opi del poble. La supressió de la religió en quant a felicitat il.lusòria del poble és l'exigència de la seva felicitat real. L'exigència de renunciar als enganys sobre el propi estat 'és l'exigència de renunciar a un estat que necessita de l'engany. La crítica de la religió, és, doncs, originàriament la crítica de la vall de llàgrimes, de la que la seva aureòla és la religió.(...)"