Ara si

Despediu-vos del finançament.

La Gran Mentida de la Immigració (2)

Encara que sembli un muntatge, aquests tres pardalets de Romania van interrompre una festa d'aniversari del fill d'un company de feina, que es cel.lebrava a l'interior d'una illa de l'Eixample dreta de Barcelona el dissabte passat. Fins aquí res a dir.

L'objectiu no era un altre que pispar la roba, que humil i humanament deixa la gent per a una ONG, segurament per anar al Mercat dels Encants, a deu minuts d'aquest parc interior del barri del Fort Pienc, i vendre-la.

Davant d'una trentena de nens de 2 a 6 anys, que es van quedar bocabadats i no van parar de fer preguntes als pares, els dos nois van introduïr la noia dins el contenidor per la palanca on es dipositen les bosses amb roba; la varen deixar durant més de mitja hora a les fosques mentre triava què aprofitar, amb un encenedor perquè allà dins de claror n'hi havia més aviat poca, per no dir gens; i després de molta insistència per part d'aquest pare per què toquessin el dos, varen agafar unes quantes bosses i varen marxar.

I jo em pregunto: Com haguessin reaccionat els infants si s'hagués calat foc dins del contenidor? Cal que els nens i nenes vegin les males arts d'aquests lladres de l'Est? Perquè van fer cas omís als consells d'aquest pare de no entrar dintre amb el perill que comportava? Perquè els mossos no fan res davant de l'allau de menors estrangers que roben i emboliquen la troca als carrers de les nostres ciutats i pobles de Catalunya?

La resposta, com sempre, la tenim tots al cap.

L'ESGLÈSIA I ELS NENS...

Ara Irlanda. Abans França, Brasil, Estats Units, Polònia, Portugal, Alemanya... Quan es donaran a conèixer aquí els abusos que milers de nens han patit per part de capellans i "germans" de diverses escoles catòliques o cristianes?

SUBVENCIONS I CRISIS

Benvolguts contertulians digitals, em plau aportar, per primera vegada, la meva humil contribució en aquest bloc de llibertat en forma d'article

Com tots ja sabeu aquest cap de setmana es celebra a la capital de Ponent el ja tradicional Aplec del Caragol. Enguany esdevé la trentena edició, en una festa popular, carismàtica i que agermana lleidatans en torn del consum astronòmic de caragols, coques de recapte i òbviament molt i molt d’alcohol.
A tractar-se d’una festa tradicional catalana, gaudeix del reconeixement i la protecció econòmica de la Generalitat de Catalunya, amb una aportació de 19.000 € fins l’any passat. Tanmateix aquest any al·legant la ja famosa crisis que afecta el món, han decidit retallar aquesta subvenció amb 4.000 € menys.
És indignant que es posi en perill la nostre cultura al·legant una crisis que abans de les eleccions generals encara no existia.
Tantmateix, el més greu de tot és que una altre celebració popular forària, franquícia de la andalusa “feria de abril”, que es va realitzar a Barcelona no gaires dies abans de l’Aplec del Caragol, no va ser objecte de tal retallada en temps de crisis. Una feria que te un pressupost de 550.000 euros i que està majoritàriament subvencionat amb diners públics

Sí, és indignant, però és el que es mereix aquest poble per votar un president socialista, ignorant i alié a la realitat de la Catalunya que no parla castellà i viu fora de Barcelona

La gran mentida de la immigració (1).

Vull dedicar aquest espai a denunciar les mentides que ens han venut - sobretot polítics i periodistes - de lo bona que és la immigració. Se que n’hi han tantes que podríem escriure una enciclopèdia. En aquesta seria d’articles, els quals es titularan La gran mentida de la immigració () ,es denunciaran un per un els diferents enganys que ens han venut. Espero que tots els blogaires us sumeu en aquesta iniciativa i aporteu el vostre gra de sorra a aquesta denuncia col·lectiva contra els que ens han enganyat. Podeu escriure nous articles amb el mateix títol i el número corresponent. Sé que correm el risc de que ens tanquin el blog però, tal i com estan les coses, crec que és un risc que hem de corre. si ens el tanquéssin on estaria la llibertat d’expressió?

Dit això, començo el meu primer article parlant sobre la mentida que ens han venut els polítics referent a la manca de mà d’obra que hi havia i la necessitat de fer venir gent de fora per suplir-la. Dons bé, per si algú encara hi té algun dubte, em veig amb la capacitat d’afirmar que tot això és una gran mentida.

Fa uns dies rebíem una noticia des dels Estats Units: l’atur en el País més poderós del món és del 9%. Ningú pot negar que els EUA passa per la crisis més important dels darrers 80 anys. Estan en una de les pitjors crisis de la seva història. Les coses en el País més poderós del planeta no van massa bé. Crec que fins a aquest punt tothom hi estarà d’acord. Dons bé, en un dels pitjors moments econòmics de la seva història , els EEUU, tenen un atur del 9%. Vull fer memòria i recordar que a Espanya l’economia, en els darrers anys, ha anat molt bé. Es creaven llocs de treball, els salaris pujaven, creixia l’estat del benestar... dons bé, els índex d’atur més baixos d’Espanya no van baixar mai del 8%. Quina necessitat hi havia de fer venir gent de fora quan encara hi havia almenys un 8% dels espanyols sense feina??? Desgraciadament, la resposta a aquesta qüestió és vil i mesquina.

El PP va ser el primer de dir que es necessitava immigració pels llocs de treball però el que de veritat volia era utilitzar-la com a mà d’obra barata per a fer feliços els seus amics empresaris que els hi havien finançat les campanyes. El PSOE, en comptes de solucionar el problema i repatriar a tots els indocumentats, va veure el gran nombre de persones que aquest col·lectiu representava i va optar per a legalitzar-los, de la nit al dia, i així s'assegurarà un munt de vots del dia de demà a l’hora que posarà en mans de la immigració el futur del país.

Dons bé, ens agradi o no, aquesta és la veritat sobre la immigració; així de trista però així de real. Ho hem de dir clar i català, sense embuts i sense complexes. Ja és l’hora de dir les coses pel seu nom. Acabo l’article citant a Theilhard de Chardin: “tots els que volen fer triomfar la veritat abans d’hora, corren el risc d’acabar essent considerats uns heretges.”

segona enquesta

Aquí teniu el resultat de la segona enquesta del blog. El publico perquè romandri per sempre més en la nostra hemeroteca.

Esteu a favor que la pastilla de l’endemà es vengui a les farmàcies sense recepta mèdica n’hi límit d’edat?

SÍ
3 (37%)

NO
5 (62%)

Personalment, vull publicar el meu petit comentari respecte a l’enquesta: jo voto que NO. Com vaig publicar en el meu article no em sembla correcte que es vengui de manera descontrolada una pastilla tan perjudicial per a la salut com és la pastilla de l’endemà. Des del meu punt de vista hi ha d’haver-hi control perquè és l’única manera d’evitar que s’utilitzi aquesta pastilla com a mètode anticonceptiu.

Inviti-ho al la gent a que digui públicament les seves opinions. Moltes gràcies.

UNA D'EN ROTO

El primer pas

Avui em permetré fer-vos un regal. Ja fa molt de temps que comentem aquest tema i pel que sé, no només nosaltres. El tema no és cap altre que el canvi de castellà a català per part del diari del Grup Godó, La Vanguardia. Pel que sé es va posar com a data per al llançament rotatiu en català el passat 23 d'Abril, o sigui el passat Sant Jordi, una data si més no significativa. També he sentit veus que ara parlen del dia de Sant Joan.

La veritat és que si se'n parla és que hi ha moviments segurs. El problema deu ser la subvenció per fer-ho amb l'idioma del nostre país. Ja en el seu moment El Periodico no es va decidir a editar amb els dos idiomes fins que la Generalitat no li assegurés la subvenció. El govern de Pujol va cumplir conscient que només l'Avui cumplia l'espai de rotatiu nacional en català i calia més potenciació del nostre idioma. Ara li toca a La Vanguardia, però el govern de Montilla no deu estar-hi tant disposat, i més amb els problemes econòmics pels que passem els catalans.

Bé no m'allargo més. Aquí teniu el primer pas cap a un fet que molts volem veure com es converteix en realitat. La Vanguardia en català. De moment ja hi ha l'espai digital en el nostre idioma. No sé si el coneixieu però en cas que no...un petit regalet. Clikeu aquí.

LA CENSURA I MANIPULACIÓ DE TVE

No podia ser cap altre. Tot i que, sovint, els canals privats estatals ometen o, servint-se del sensacionalisme més groc, manipulen i abusen de certes informacions, ahir es va viure un nou capítol de censura i manipulació per part de TVE, la gran televisió espanyola. I aquesta va arribar en una retransmissió futbolística, la final de la Copa del Rei.

En un dels pocs actes que actualment més audiència congreguen davant del televisor, els futbolístics, TVE va ometre els xiulets als Reis i a l'himne d'Espanya, connectant en aquells moments amb Bilbao i Barcelona. I no tinguent prou amb això, va decidir posar les imatges en diferit, durant el descans, pujant el so del gran tema "nacional", abaixant els xiulets i crits dels aficionats, i, gràcies a una gran tasca de recerca a corre-cuita per part de l'equip de realització, mostrant imatges dels únics seguidors que, amb el cap ben alt i la mà al cor, sentien i compartien l'espanyolitat de l'himne.

I és que la història de TVE ho diu tot. Va nèixer durant la dictadura franquista, aquells anys en què tota informació, entre d'altres moltes coses, havia de ser revisada amb lupa i microscopi abans d'estar a disposició de tothom. I el llarg historial, més de cinquanta anys, del canal del govern de torn s'ha vist esquitxat constantment de censures i manipulacions abans i en plena democràcia. I no ens cal fer una recerca a les videoteques. Algunes d'aquestes restaran per sempre a la retina de l'espectador.

És vergonyós ometre la realitat d'allò que està passant. Però igual de vergonyoses són les reaccions del dia després. El dia en què, partits polítics d'un color o d'un altre s'acusen mútuament, o bé de la manipulació, o bé de la culpabilitat dels xiulets i del poc respecte per part de les aficions basques i catalanes. Avui és el dia que sentirem de tot. I avui és el dia on toca tallar caps. Des de Madrid es reclamaven des d'ahir a la nit. I com sempre, el cap de turc ha estat aquell que potser només seguia ordres. Polítiques s'entenen. Aquest matí ha estat destituït el director d'esports del canal, el sr Julián Reyes, de cognom premonitori, i TVE ha emès un comunicat demanant disculpes per "l'error" i negant tot intent de censura i manipulació. I s'hagut de montar una roda de premsa per part del director de la cadena estatal, el sr Javier Pons. Sort que no som xais ni idiotes. Sort que molts hem après amb el temps, encara que no tots... Voler enganyar a l'espectador d'aquesta manera és un insult a l'ésser humà. Però, com bé deia més amunt, la història de TVE és la gran història de la censura i la manipulació. La història de la mentida.

PRIMERES MESURES D'UN LEHENDAKARI SOCIALISTA...

ESPANYA, TRIBUNAL DE LA HAYA?

LA NOTICIA ESPERADA

Ja feia dies que esperàvem amb canaletes la noticia “bomba” que s’augurava per la vigília del debat sobre el estat de la nació. Una noticia polèmica que servirà per desviar l’atenció dels problemes reals d’Espanya i que obligarà als partits de l’oposició ha dedicar part del seu temps a tractar aquesta noticia i no poder centrar-se plenament en la crisis i en l’atur. Una altre jugada magistral del gran manipulador Zapaterocho que li permetrà distreure les masses dels veritables problemes del país.

Dons bé, aquesta noticia ens va arribar ahir de la boca de la ministre de salut Trinidad Jiménez deixant-nos catatònics al dir-nos que “la pastilla del dia desprès” es distribuirà a les farmàcies sense recepta mèdica ni límit d’edat. No és el primer cop que fan una llei polèmica per distreure a la gent – la llei de la desmemòria històrica, la nova llei de l’avort... en son clars exemples -. Però, aquest cop, el govern de Zapatero ha anat massa lluny: és una acte negligent que posa en perill la salut de les dones del nostre país.

Fins ara, quan per algun motiu una dona havia de fer ús d’aquesta pastilla, des del centre sanitari se la informa dels riscos que comporta per a la salut prendre aquesta pastilla i dels efectes secundaris que aquesta ingestió pot provocar a llarg termini. Aquests efectes van des de no poder tenir fills a un càncer de l’aparell reproductor femení. Actualment també queda enregistrat cada cop que una dona ha pres aquesta pastilla la qual cosa garantitza un control exhaustiu per a que no se’n faci un abús i així es vetlla per la salut de l’afectada.

Dons bé, em sembla que poca cosa més cal afegir perquè, a la que es permeti la venda incontrolada d’aquesta pastilla a les farmàcies, tot aquest control s’haurà acabat i no en dubto que algunes dones – joves i no tant joves - l’utilitzaran com ha mètode anticonceptiu i la prendran de forma abusiva posant en risc la seva salut.

Una incongruència més que se suma a la llarga llista del govern del gran mentider. Seguir en el poder no té preu i tot si val; encara que sigui posant en perill la salut de les persones. En contes de perdre el temps en el seu afany per jutjar a persones d’altres països, el senyor Garzón, podria començar per jutjar els de casa seva.

S'ACOSTA L'HORA DEL DIVORCI

Des dels darrers anys, no passa cap setmana sense que no hi hagi mals rotllos. Cada paraula, cada frase, cada explicació pot sonar o arribar distorsionada. Sembla un constant puteig. I mutu. Ara un estira més per aquí, ara l'altre cedeix una mica per allà. I viseversa. Els diàlegs es transformen, a vegades, en baralles. Dialèctiques, per sort. Però sempre un ha de cedir més que l'altre...i sovint, per no dir quasi sempre, toca agenollar-se perquè ens envaeix el sentiment de culpabilitat, perquè potser ens hem passat... o perquè ens acusen d'haver-nos passat.

I és que la relació de Catalunya amb Espanya, sembla la d'un matrimoni que no acaba de decidir-se mai. Bé, si: una part de la parella sotmet l'altra i no deixa fer. Això és evident. I així està siguent des del moment històric en què la Corona catalanoaragonesa i la castellana es van casar. I ha passat molt de temps des de llavors, molta història, i ara no toca repassar allò que tots ja sabem. Però si cal remarcar que sempre hi ha la mateixa víctima, i aquesta és Catalunya.

Sempre he pensat que s'ha de deixar fer a la família, a la parella, als amics, als coneguts...a la vida. I si et demanen consell o ajuda i pots oferir-te, doncs endavant. Però també he pensat, òbviament per la mateixa raó, que recípocrament vull el mateix. I aquí és quan no entenc la hipocresia i la falsedat d'Espanya. No podem fer res sense el seu consentiment, en aquestes alçades del segle XXI. Sembla que tots hem evolucionat, o la gran majoria, individualment i col.lectivament... Menys la idea d'Espanya, aquesta xarxa plena de bancs de peixos feta de "remiendos", com dirien els pescadors. Quan no és la llengua, és la política, l'economia, la cultura, l'esport i, a més, l'art religiós...sempre hi ha quelcom. I sempre hi sortim perdent.

I potser ara és el moment que arribi el divorci. Amistós, com no. Aquest és un matrimoni d'una parella vella, que potser es va estimar al principi, encara que deixeu-me que en dubti, sabent que, sobretot abans, els enllaços eren de conveniència. Aquesta és una parella que no es suporta des de fa molt. Aquesta és una unió on la víctima ha deixat clàrament constància del cansament acumulat al llarg de molts anys, tants anys... I potser ara és el moment de dir prou, mitjançant els nostres advocats, els polítics, i nosaltres mateixos, el poble català. Potser ara és el moment de posicionar-se, que els nostres representats ensenyin totes les seves cartes i dir amb valentia i amb el cor a la mà: Deixin's fer, que nosaltres els deixarem fer.

HOSPITAL CONSTITUCIONAL

Durant aquesta setmana han aparegut diverses informacions sobre el nostre Estatut, a la UCI en parada cardiorespiratòria des de que el PP el va portar al Tribunal Constitucional perquè, segons aquesta formació política, era inconstitucional. Tot i que, recordem, va ser votat per una àmplia majoria al Congrés dels Lleons, allà a la Carrera de San Jerónimo, i després d'haver passat un referèndum amb un si suficient a Catalunya.

Aquestes informacions venien a dir que el Tribunal Constitucional tenia quasi enllestit un veridicte sobre aquest. Un nou text que faria feliç als barons més durs del PSOE, i evidentment a tot el PP. Unes noves paraules que, tot i enunciar el mateix, canviarien la realitat d'allò que es va votar amb una explicació ben diferent dels articles més controvertits. D'aquesta manera, l'Estatut del 2006 canvia de planta al hospital, passant a la UVI, després de dos anys on els màxims experts (?) han estat buscant una vacuna idònia... i després que molts dels metges que el tenien en vigilància constantment hagin estat rellevats o traslladats a d'altres departaments. Bàsicament a geriatria.

Ara ens diuen que es troba estabilitzat, que ja no es tem per la seva vida. És més, sembla que sortirà del coma profund ben aviat. Però molts especialistes, sobretot d'aquí, creuen que no tornarà a ser el mateix, que la columna vertebral ha sofert danys irreversibles i que deixaran seqüeles de per vida... encara que no saben si afectarà a la mobilitat, al gust, al tacte o a la parla. O tots inclosos...

Ens informaran durants les properes setmanes com evoluciona i quins progressos fa el pacient, encara que tots pensem que hi hauran, quasi amb tota seguretat, retrocessos. I quan sigui l'hora de l'alta mèdica, veurem si els metges del nostre país seran capaços de reaccionar, ajudant-lo a caminar, amb crosses o amb cadira de rodes, o, en càs de que saltin punts (i fins i tot comes), li practicaran l'eutanàsia.