Reflexions de la Diada

Ara per diferents motius, principalment temps i ganes, feia temps que no escrivia. La diada però és un bon motiu per reincorporar-me a l'escriptura i afegir unes quantes paraules a aquest bloc. No entraré en el debat de si ha de ser l'11 de Setembre o Sant Jordi quan els catalans tinguem la nostra festa nacional. Crec que el comportament civic del poble català a les dues jornades diu bastant sobre quan s'hauria de celebrar.

En fi, torno a escriure perquè la jornada ha donat molt, molt de si, i cal treure'n conclusions:

Som un país de pandereta: Com cada any celebrem una derrota i aprofitem només aquest dia per treure la part més independentista, o d'autogovern segons alguns, mentre la resta de l'any la deixem aparcada. Parlo dels politics evidentment.

El fossar de les moreres: Aviat serà el fossar de les merdetes. Cada diada hi ha crispació, baralles i crits. I mentrestant nosaltres dividits. Intolerancia al cent per cent i mentre tant riuren i riuen desde Madrid.

Noa i el seu orígen: Diria que Iniciativa està per sota el nivell polític d'aquest país, però no, el nivell polític és lamentable. Si de cas està per sota del nivell del país. Com pot ser que un partit que està al govern es dediqui a fer aquestes manifestacions contra l'Estat d'Israel? Que ens volen enfonsar o què? Per començar Noa no és Israel, si de cas és israeliana. I si tant defensem la llibertat d'expressió fem-ho per tots. Inclosos els que diuen coses que no compartim. El que deia, que no estan a l'altura.

Laporta: El president del Barça confirma diada rera diada que vol ser el Kennedy català. Vol posar-se en política i a un any que el facin saltar de la cadira de Can Barça ja comença a fer-se un lloc. Se'ns dubte un dels protagonistes de la jornada. Si senyor Jan...com a tu t'agrada!

La sentència del Tribunal Constitucional: La gent no parava de parlar d'això. Era un no parar! Tan la gent que passejava per la ciutadella, com els d'Arc de Triomf, com els de Ciutat Vella...la gent no parla d'això. Importen coses més bàsiques i elementals com els problemes econòmics, laborals, la falta de ètica en les institucions estatals o la immigració. No la sentència del TC.

Manifestants: Com sempre els mateixos: Els que demanen la independencia, els que demanen la custodia compartida, els que demanen seleccions catalanes. Uns clàssics amb als que hi estic totalment a favor. Aquest any si afegeixen, per desgràcia, la gent de Nissan i Roca. El que dèiem: A la gent li importen altres temes que no els que ens inflen els mitjans de comunicació.

L'estàtua de Rafel de Casanovas: Un dels grans clàssics de la diada i per tant, un dels actes més lamentables de la jornada. Lamentables uns per xiular tot aquell que va a entregar flors a l'antic conseller en cap (tallat, per cert, que li va quedar). Altres per seguir anant-hi cada any i aguantar el que aguanten.
Per uns: Tranquils que no s'és més o menys català per no entregar un ram de flors a una estàtua!
Pels altres: Tranquils, que no s'és més o menys català si no es va a xiular i a insultar als polítics!!