No et creguis res

Em diuen que visc en un sistema democràtic que em representa però només em deixen votar cada 4 anys. I a sobre els resultats no importen perquè després uns pacten i fan fora a qui guanya les eleccions.

Em diuen que estic en un país lliure però que aquesta llibertat és per alguns, bastant limitada. Fer una consulta popular, per exemple, és il·legal. Ser un facha i un intol·lerant en canvi, no ho és.

Em diuen que vivim en un pais on hi ha llibertat d'expressió però resulta que si dius segons quines coses t'empapelen en els millors dels casos o et torturen en el pitjor d'ells.

Em diuen que tots som iguals davant la llei però resulta que la meva paraula contra la d'un policia, per posar un exemple, té menys validesa.

Em diuen que els polítics treballen per el poble pero pel què sembla les mesures que aquests apliquen no fan res més que axafar cada cop més la població.

Em diuen que la vivenda digne és un dret quan cada cop hi ha vivendes i preus més indignes.

Em diuen que els territoris han de ser solidaris amb els altres quan a Andalusia hi ha un 20 % d'aturats que viuen de l'Estat i Catalunya no pot ni pagar els ordinadors dels seus escolars.

Doncs això: no et creguis res del que et diuen.