Raons per no creure en la democràcia (II)

He volgut continuar la seria d’articles “Raons per no creure en la democràcia ()”. En Coquito va iniciar aquesta seria amb una foto de Joan Saura. Ara és el torn pel PSC.

Són molts els motius els quals cada cop que veig aquestes sigles em venen menys ganes de creure en la democràcia. Invito a que tots els membres diguin els seus. Aquí en teniu alguns dels meus:

- Reeditar el tripartit després del fracàs del primer i havent perdut estrepitosament les eleccions.

- L’ incomplir de pe a pa del finançament que marca l’Estatut i a sobre penjar-se una medalla.

- L’absència total dels 25 diputats catalans a Madrid a l’hora de defensar Catalunya; especialment la de la ministra Carme Chacón.


- El fet que Montilla es manifesti a favor de la marxa de Falange a Arenys de Munt i critiqui el referèndum democràtic.

- La ineficàcia per a fer front a la crisis.

No et creguis res

Em diuen que visc en un sistema democràtic que em representa però només em deixen votar cada 4 anys. I a sobre els resultats no importen perquè després uns pacten i fan fora a qui guanya les eleccions.

Em diuen que estic en un país lliure però que aquesta llibertat és per alguns, bastant limitada. Fer una consulta popular, per exemple, és il·legal. Ser un facha i un intol·lerant en canvi, no ho és.

Em diuen que vivim en un pais on hi ha llibertat d'expressió però resulta que si dius segons quines coses t'empapelen en els millors dels casos o et torturen en el pitjor d'ells.

Em diuen que tots som iguals davant la llei però resulta que la meva paraula contra la d'un policia, per posar un exemple, té menys validesa.

Em diuen que els polítics treballen per el poble pero pel què sembla les mesures que aquests apliquen no fan res més que axafar cada cop més la població.

Em diuen que la vivenda digne és un dret quan cada cop hi ha vivendes i preus més indignes.

Em diuen que els territoris han de ser solidaris amb els altres quan a Andalusia hi ha un 20 % d'aturats que viuen de l'Estat i Catalunya no pot ni pagar els ordinadors dels seus escolars.

Doncs això: no et creguis res del que et diuen.

LA DIADA

Reflexions de la Diada

Ara per diferents motius, principalment temps i ganes, feia temps que no escrivia. La diada però és un bon motiu per reincorporar-me a l'escriptura i afegir unes quantes paraules a aquest bloc. No entraré en el debat de si ha de ser l'11 de Setembre o Sant Jordi quan els catalans tinguem la nostra festa nacional. Crec que el comportament civic del poble català a les dues jornades diu bastant sobre quan s'hauria de celebrar.

En fi, torno a escriure perquè la jornada ha donat molt, molt de si, i cal treure'n conclusions:

Som un país de pandereta: Com cada any celebrem una derrota i aprofitem només aquest dia per treure la part més independentista, o d'autogovern segons alguns, mentre la resta de l'any la deixem aparcada. Parlo dels politics evidentment.

El fossar de les moreres: Aviat serà el fossar de les merdetes. Cada diada hi ha crispació, baralles i crits. I mentrestant nosaltres dividits. Intolerancia al cent per cent i mentre tant riuren i riuen desde Madrid.

Noa i el seu orígen: Diria que Iniciativa està per sota el nivell polític d'aquest país, però no, el nivell polític és lamentable. Si de cas està per sota del nivell del país. Com pot ser que un partit que està al govern es dediqui a fer aquestes manifestacions contra l'Estat d'Israel? Que ens volen enfonsar o què? Per començar Noa no és Israel, si de cas és israeliana. I si tant defensem la llibertat d'expressió fem-ho per tots. Inclosos els que diuen coses que no compartim. El que deia, que no estan a l'altura.

Laporta: El president del Barça confirma diada rera diada que vol ser el Kennedy català. Vol posar-se en política i a un any que el facin saltar de la cadira de Can Barça ja comença a fer-se un lloc. Se'ns dubte un dels protagonistes de la jornada. Si senyor Jan...com a tu t'agrada!

La sentència del Tribunal Constitucional: La gent no parava de parlar d'això. Era un no parar! Tan la gent que passejava per la ciutadella, com els d'Arc de Triomf, com els de Ciutat Vella...la gent no parla d'això. Importen coses més bàsiques i elementals com els problemes econòmics, laborals, la falta de ètica en les institucions estatals o la immigració. No la sentència del TC.

Manifestants: Com sempre els mateixos: Els que demanen la independencia, els que demanen la custodia compartida, els que demanen seleccions catalanes. Uns clàssics amb als que hi estic totalment a favor. Aquest any si afegeixen, per desgràcia, la gent de Nissan i Roca. El que dèiem: A la gent li importen altres temes que no els que ens inflen els mitjans de comunicació.

L'estàtua de Rafel de Casanovas: Un dels grans clàssics de la diada i per tant, un dels actes més lamentables de la jornada. Lamentables uns per xiular tot aquell que va a entregar flors a l'antic conseller en cap (tallat, per cert, que li va quedar). Altres per seguir anant-hi cada any i aguantar el que aguanten.
Per uns: Tranquils que no s'és més o menys català per no entregar un ram de flors a una estàtua!
Pels altres: Tranquils, que no s'és més o menys català si no es va a xiular i a insultar als polítics!!

AHIR VA COMENÇAR "GRAN HERMANO"