Hongria 1956, Txecoslovàquia 1968 i Espanya 2010

El més preocupant de la lamentable vaga unilateral proclamada pels controladors aeris no és que s’hagin saltat les regles del joc, que hagin privat de les seves vacances a més 330.000 persones o que hagin malmès –encara més- la ja de per sí penosa imatge que té en l’actualitat Regne d’Espanya al món. No, no és res d’això.

El més alarmant de tot plegat és la passivitat i el mutisme de tota la societat davant l’Estat d’Alarma declarat ipso facto pel Govern socialista, el govern del poble, mitjançant l’aprovació d’un Decret Llei que viola la llibertat individual de les persones, permeten l’entrada de l’exèrcit a punta de pistola en els seus domicilis particulars, i la militarització del sector.

Un francès, un anglès i un català...

Quin país serà el següent?

"Repassada" al Telenotícies

Avui curiosament he mirat la tele. Informatius, evidentment. I ho he fet encuriosit per com cobria TV3 la visita dels germans Centelles a la Pompeu. Els fills del fotògraf han vingut a la classe de periodisme de fonts invitats pel nostre professor, en Daniel Arasa, i s'han defensat de les enormes crítiques rebudes per tots els mitjans i per bona part de l'opinió pública catalana.

El cas és que mirant l'informatiu me n'he adonat d'una cosa. Sonara molt pedant però perdoneu-me: els telenotícies de TV3 han baixat en qualitat d'una manera alarmant. Per començar el temps és molt limitat...bé pels esports no, que duren 20 minuts. I que consti que jo sóc el tiu que estima més els esports del món. Però tant de temps per una cosa i tant poc per una altra és molt discutible en una televisió que al ser pública no ha de regir-se pels índex d'audiència. Almenys això és el que diu la Mònica Terribas.

Una conseqüència d'aquesta manca de temps és la qualitat de les peces informatives. La noticia del debat sobre l'abolició dels toros no ha tingut ni una peça el·laborada, tant sols un plató punxat (o sigui: imatges del parlament i la comissió mentre la Raquel Sans comentava per sobre què havia passat). Fent un repàs de totes les notícies les diferents peces que anaven aparaixent, entre elles la dels germans Centelles, ha donat molt que desitjar. Fins i tot en una notícia d'educació han posat una declaració del Conseller Maragall que debia durar...un segon!!! Calia doncs posar-la?

Una última cosa. L'informatiu no segueix cap ordre aparent. Internacional, després política catalana, després educació per tornar a l'exterior i veure la crònica d'en Jaume Roura a Bagdad. No sé, un informatiu sense ordre ni concert. Suposo que ho fan per alleugerir de política i del que s'anomena "hard news" el telenoticies.

Amb això no estic dient que jo ho faria millor però crec que la direcció de la casa hauria de fer un pensament seriós al respecte. Si fan aquests canvis, poc temps per les notícies, temàtiques que no siguin tant polítiques i molts esports ens estem anant a un model de informatius de televisió privada. Però no haviem quedat que TV3 no es regia per nivells d'audiència? De moment jo feia temps que no mirava el telenoticies a les nits i amb deteniment...i ja sé per què...

Una De Jubilació

Canvi de Logos

Crisi a Reagrupament

Encara no hi ha data fixada per les eleccions autonòmiques i Reagrupament ja té la seva primera crisi. Pel que sembla Carretero, el seu líder visible fins ara, ha abandonat la junta directiva del partit juntament amb 13 membres més per desavinences amb la forma d'elaborar les llistes electorals.

Per l'ex conseller, i part de la directiva de Reagrupament, aquestes s'haurien de fer amb tots els associats escollint els candidats independetment de la circumscripció a la qual pertanyin. Al final, no serà així i cadacú triarà els líders de les llistes del seu territori fet que com deiem, ha provocat la dimissió de Carretero i tretze persones de la directiva de Reagrupament.

Més enllà de deixar al partit sense el seu fundador, el seu líder i sense un pilar important, la marxa de Carretero i la actual crisi per la que passa Reagrupament és la demostració del que som els catalans. Surt un partit al marge dels partits oficials. Un partit que recull l'ideal de molts catalans. Un partit pel "català emprenyat". I com acaba? Doncs amb el partit passant per la seva primera crisi amb tot just 4 mesos de vida.

L'esquerra catalana s'empenya en dividir-se. En barallar-se. En fer-se retrets. Només cal veure la visita al Fossar de les Moreras per la Diada. On cada any hi ha pals, crits i insults d'uns contra els altres i d'altres contra els uns. Maulets contra Jerquis. Jerquis contra Maulets. Aviam qui és més català que l'altre.
En principi no hi ha d'haver gent més catalana que altres. Però això, voler ser sempre més català que l'altre i acusar a algú de traidor, és tan tradicional de la cultura catalana com els castells o la butifarra.

I mentrestant, Convergència somriu, això li va de perles. I el PP i PSOE es freguen les mans. "Sort que el nou partit dels catalas emprenyats ja passa per la seva primera crisi" deuen pensar alguns. "Ja deia jo que això de Reagrupament no duraria massa..." pensaran alguns altres. I a Madrid, i en castellà, més d'un respirarà i dirà "menos mal que estos catalanes se pelean entre ellos que sinó..."

Tradicions catalanes

Més enllà de ressaques i pel·lícules cutres a la televisió hi ha coses a Catalunya que comencen a ser tradició amb el nou any. Una d'elles és l'augment de les tarifes. A partir del 2010 el servei de Rodalies passa a ser controlat per la Generalitat i aprofitant aquest fet "històric" doncs el govern català encareix un 6% els viatges. També pujen els trens regionals, que si no vaig errat ja havien pujat amb l'excusa que els trens eren nous i ara s'anomenen Media distancia i no Catalunya Express.


També pels ciutadans de Barcelona s'apujen les tarifes de metro i autobus. Com sempre, una tradició de la millor botiga del món. Tradicions que els ciutadans de la ciutat reben amb alegria. VISC(a) Barcelona.

Però alerta! Pels habitants de fora de Barcelona i rodalies també n'hi ha. S'apujen els peatges un 0'69 %. Pot semblar poc però si a final d'any fem números ja m'ho sabreu dir...I evidentment també puja l'electricitat, només faltaria. Això si, el gas sembla que es queda congelat. Puja tot, o gairebé tot. Menys el que ha de pujar: els salaris i la dignitat.

Aquestes tradicions són les que no es perden mai. Les que a diferencia del tió, els canelons o el vers de nadal no ens hem de preocupar perquè tenen la supervivència garantida. Són precisament també aquelles que ens emplenen lo que no sona. Aquelles que ens fan estar cada cop més emprenyats. No sabem contra qui...però cada cop més emprenyats. Que vagin fent tant els polítics d'aquí com els d'allà. Sempre arriba un dia en que el poble s'oblida de les "tradicions" i mira cap al futur. No queda gaire perquè arribi aquest dia. Mentretant, com sempre, anar pagant.