REFLEXIÓ

Saura i Ahmedinayad

La classe més progre (de postal) d'aquest país, entre els que es troben estudiants, es dedica ultimament a defensar el senyor Ahmedinayat com en el seu moment defensen gent com Hugo Chavez o Evo Morales. Ja se sap que defensar aquesta gent queda molt bé.

Com és ben sabut Iran ha mantingut una posició de duresa enfront els Estats Units i Israel, i a mi la veritat és que em sembla molt bé. Tot i això justificar un frau electoral, repressió per part de la policia o les brigades afins al president, o les restriccions a internet em sembla lamentable, i molt més fer-ho en nom del progressisme i l'antiimperialisme americà.

Crec recordar que amb l'amic Dorian haviem parlat de les eleccions a l'Iran referint-nos a que ja sabriem qui guanyaria. I evidentment va guanyar qui havia de guanyar, i de molt tot i que es flairava que els iranís no seguirien confiant cegament amb la política, sobretot la internacional, d'Ahmedinayat.

Penjo un vídeo en el que es veuen imatges que han esquivat la censura d'aquest gurú del progressisme català, i que han arribat al youtube. En elles es veu la repressió policial, i només la repressió policial, al carrers d'Iran.

El que fa en Saura és feixisme. El que fa Ahemdinayad és antiimperialisme??

TRES ANYS I ESPERANT...

Quan la ficció del "Crònica de la independència" serà realitat?

RESUM DE LES ELECCIONS EUROPEES

Més fotografia. Menys televisió

Hola gent! em consta que en Pius XII és amant de la fotografia. Si els altres no ho sou ho haurieu de ser. En tot cas mireu-vos aquesta pàgina. És l'album fotogràfic del Boston Globe...un diari de poc prestigi...(les fotografies són d'agències).

P.D: Ja m'ho agraireu...

Avui si toca!!

9 de Juny de l'any 1930. Avui en fa 79.
Feliciteu-lo. Avui si toca!

JORNADA DE REFLEXIÓ...

...per saber a qui NO votar.

EN ROTO I LA DEMOCRÀCIA

Raons per no creure en la democràcia (I)

Recordant Santa Bàrbara a l'estiu

Amb l’arribada del sol i la calor aquesta setmana han començat a sortir als mitjans de comunicació centenars de persones que es deixen caure per les platjes aprofitant, sobretot, el cap de setmana. Dins les connexions amb les diferents costes espanyoles la mirada sobre la Costa Brava tant sols reflexa els problemes i queixes dels banyistes. El temporal que van patir les poblacions marítimes de les comarques gironines encara és palpable i els banyistes es queixen que els accessos són deficients o que, fins i tot, pot resultar perillós per gent gran o nens petits.

I és que ens en recordem de Santa Bàrbara quan trona. Mai més ben dit. Quan hi va haver el temporal el passat Octubre, on fins i tot va deixar un mort a Platja d’Aro, ningú de fora de les poblacions afectades es va queixar de l'actuació de les autoritats respecte les destrosses ocasionades. Des de llavors, han passat set mesos i hi ha hagut molta feina per fer en moltes poblacions, tot i això, no s'ha fet efectiu cap ajut als ajuntaments per part de la Generalitat o les altres administracions.

No es va escoltar als ciutadans afectats ni tampoc la veu de la gent que cada dia viu allà. Ni tant sols es va declarar zona catastròfica com si s’ha fet en d'altres llocs de Catalunya per situacions o desgràcies semblants. El que es desprèn de les informacions sobre l'estat de les platjes és que només es recorda les comarques gironines a l’estiu i quan hi ha eleccions. Després els polítics es queixaran de la baixa participació i els de Barcelona que no són benvinguts.

UNA D'EN ROMEU